Esmena a "Article 49. Definició"
Títol (Català)
Esborrats
-Article 49. Definició
Addicions
- +Article 49. 2
Cos (Català)
Esborrats
-1. Als efectes de l’Estatut, el professorat funcionari o el professorat laboral i el col·lectiu d'investigadors es consideren personal acadèmic. Aquesta classificació té caràcter instrumental i s’ha d’interpretar i aplicar en tot cas d'acord amb la normativa vigent.-2. D’acord amb la normativa que aprova el Consell de Govern, es pot nomenar professorat emèrit entre el personal docent i investigador funcionari o laboral jubilat que ha prestat serveis destacats a la Universitat de Barcelona. El nomenament té una durada màxima de tres anys.-3. Mitjançant els convenis corresponents, la Universitat pot reconèixer la col·laboració docent de professionals designats entre especialistes que desenvolupen una activitat principal remunerada en la institució concertada, en les condicions que determina el Consell de Govern.
Addicions
- +Article 49.2
- +
- +El professorat emèrit, un cop transcorregut un període de tres anys des de la seva concessió inicial, podrà sol·licitar la pròrroga de la seva vinculació a la Universitat de Barcelona per períodes anuals, sempre que el departament d’adscripció en valori favorablement la seva continuïtat, mitjançant un informe motivat que avali la contribució acadèmica i institucional del professorat emèrit.
- +
- +L’aplicació d’aquest article es fonamenta en els principis d’igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per raó de sexe, gènere, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, edat, raça, ètnia, cultura, religió, situació socioeconòmica, discapacitat, malaltia o qualsevol altra condició personal o social.
- +
- +——————
- +Justificació
- +La proposta d’esmena que presento al nou Estatut de la Universitat de Barcelona respon a una necessitat real i sentida dins la nostra comunitat universitària: garantir el reconeixement i la continuïtat de la tasca del professorat emèrit que, un cop finalitzada la seva etapa reglamentària, manté una vinculació activa, útil i enriquidora amb la institució.
- +L’esmena estableix que, transcorreguts tres anys des de la concessió inicial de la condició d’emèrit, aquest professorat pugui sol·licitar anualment la pròrroga de la seva vinculació, de manera altruista i sense ànim de lucre, sempre que compti amb l’avaluació favorable del departament d’adscripció. Lluny de convertir-se en una extensió automàtica, aquest mecanisme es fonamenta en un informe motivat que haurà d’acreditar la contribució acadèmica i institucional del professorat. Es tracta, doncs, d’una proposta que conjuga reconeixement i responsabilitat, i que introdueix una eina de gestió ajustada, objectiva i basada en mèrits.
- +Amb aquesta esmena vull donar una visió de la universitat com un espai de continuïtat, on el coneixement acumulat durant dècades no es dissol de manera abrupta, sinó que pot continuar generant aportacions valuoses, sempre que hi hagi la voluntat, la capacitat i el suport del departament. És una aposta clara per la intel·ligència institucional: preservar la memòria viva de la universitat, mantenir vincles amb el talent acumulat i evitar la pèrdua sobtada d’experiència i saviesa.
- +
- +A més, l’esmena inclou una declaració explícita de principis que la fonamenta en la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per raó de sexe, gènere, orientació sexual, identitat o expressió de gènere, edat, raça, ètnia, cultura o religió. Aquesta menció no és ornamental, sinó un posicionament ètic i polític ferm. És un pas necessari per garantir que l’accés i la permanència en la condició d’emèrit es produeixin sense cap mena de biaix ni prejudici. Amb això, reivindiquem una universitat inclusiva, intergeneracional i justa, que no deixi enrere cap persona que encara vulgui i pugui aportar.
- +El reconeixement de la figura del professorat emèrit no és un privilegi, sinó un acte de responsabilitat col·lectiva. És una manera d’honorar les trajectòries individuals i, alhora, posar-les al servei del present i del futur de la Universitat de Barcelona. Ens trobem davant d’un debat que transcendeix la regulació administrativa: es tracta de definir el model de comunitat universitària que volem construir. Una comunitat que no expulsa el coneixement quan aquest ja no cotitza als rànquings, sinó que el cuida, l’acompanya i el fa dialogar amb les noves generacions.
Li agrada a…
Compartir