Esmena a "Article 49. Definició"
Títol (Català)
Esborrats
-Article 49. Definició
Addicions
- +Article 49.2 Professorat Emèrit
Cos (Català)
Esborrats
-1. Als efectes de l’Estatut, el professorat funcionari o el professorat laboral i el col·lectiu d'investigadors es consideren personal acadèmic. Aquesta classificació té caràcter instrumental i s’ha d’interpretar i aplicar en tot cas d'acord amb la normativa vigent.-2. D’acord amb la normativa que aprova el Consell de Govern, es pot nomenar professorat emèrit entre el personal docent i investigador funcionari o laboral jubilat que ha prestat serveis destacats a la Universitat de Barcelona. El nomenament té una durada màxima de tres anys.-3. Mitjançant els convenis corresponents, la Universitat pot reconèixer la col·laboració docent de professionals designats entre especialistes que desenvolupen una activitat principal remunerada en la institució concertada, en les condicions que determina el Consell de Govern.
Addicions
- +Esmena a l'article 49.2 l’Estatut per part del Grup de Treball sobre Edatisme de la Unitat d’Igualtat-UB
- +
- +Article 49.2
- +El professorat emèrit, un cop transcorregut un període de tres anys des de la seva concessió inicial, podrà sol·licitar la pròrroga de la seva vinculació a la Universitat de Barcelona per períodes anuals, sempre que el departament d’adscripció en valori favorablement la seva continuïtat, mitjançant un informe motivat que avali la contribució acadèmica i institucional del professorat emèrit.
- +
- +L’aplicació d’aquest article es fonamenta en els principis d’igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per raó de sexe, gènere, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, edat, raça, ètnia, cultura, religió, situació socioeconòmica, discapacitat, malaltia o qualsevol altra condició personal o social.
- +
- +JUSTIFICACIÓ
- +
- +La proposta d’esmena que presentem al nou Estatut de la Universitat de Barcelona respon a una necessitat real i sentida dins la nostra comunitat universitària: garantir el reconeixement i la continuïtat de la tasca del professorat emèrit que, un cop finalitzada la seva etapa reglamentària, encara manté una vinculació activa, útil i enriquidora amb la institució.
- +L’esmena estableix que, transcorreguts tres anys des de la concessió inicial de la condició d’emèrit, aquest professorat pugui sol·licitar anualment la pròrroga de la seva vinculació, sense ànim de lucre i de manera altruista, sempre amb l’avaluació favorable del departament d’adscripció. Aquest mecanisme, lluny de convertir-se en una extensió automàtica, es fonamenta en un informe motivat que haurà d’acreditar la seva contribució acadèmica i institucional. És, per tant, una proposta que combina el reconeixement amb la responsabilitat, i que introdueix una eina de gestió ajustada, objectiva i basada en mèrits.
- +Aquesta esmena busca consolidar una visió de la universitat com a espai de continuïtat, on el coneixement acumulat al llarg de dècades no es dissol sobtadament, sinó que pot continuar fent aportacions valuoses, sempre que es mantingui la voluntat, la capacitat i el suport del departament. És una aposta per la intel·ligència institucional: preservar la memòria viva de la universitat, mantenir vincles amb el talent acumulat i evitar la pèrdua abrupta d’experiència i saviesa.
- +A més, l’esmena inclou una declaració explícita de principis que la fonamenta en la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per raó de sexe, gènere, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, edat, raça, ètnia, cultura i religió. Aquesta menció no és ornamental: és un posicionament ètic i polític. És un pas necessari per garantir que l’accés i la permanència en la condició d’emèrit no es vegi afectat per cap mena de biaix o prejudici. Reivindiquem així una universitat inclusiva, Inter-generacional i justa, que no deixi enrere a ningú que encara vulgui i pugui aportar.
- +Aquest reconeixement de la figura del professorat emèrit no és un privilegi, sinó un acte de responsabilitat col·lectiva. És una manera d’honorar les trajectòries individuals i, alhora, de posar aquestes trajectòries al servei del present i del futur de la Universitat de Barcelona. Ens trobem davant d’un debat que va més enllà de la simple regulació administrativa: parlem del model de comunitat universitària que volem construir. Una comunitat que no expulsa el coneixement quan aquest ja no cotitza als rànquings, sinó que el cuida, l’acompanya i el fa dialogar amb les noves generacions.
- +
Li agrada a…
Compartir