Vés al contingut principal

Configuració de les galetes

Fem servir galetes per assegurar les funcionalitats bàsiques del lloc web i per a millorar la teva experiència en línia. Pots configurar i acceptar l'ús de galetes, i modificar les teves opcions de consentiment en qualsevol moment.

Essencials

Preferències

Analítiques i estadístiques

Màrqueting

L' esmena per a proposta Article 49. Definició está essent avaluada.

Esmena a "Article 49. Definició"

Títol (Català)

Esborrats
  • -Article 49. Definició
Addicions
  • +Article 49-2.

Cos (Català)

Esborrats
  • -1. Als efectes de l’Estatut, el professorat funcionari o el professorat laboral i el col·lectiu d'investigadors es consideren personal acadèmic. Aquesta classificació té caràcter instrumental i s’ha d’interpretar i aplicar en tot cas d'acord amb la normativa vigent.
  • -2. D’acord amb la normativa que aprova el Consell de Govern, es pot nomenar professorat emèrit entre el personal docent i investigador funcionari o laboral jubilat que ha prestat serveis destacats a la Universitat de Barcelona. El nomenament té una durada màxima de tres anys.
  • -3. Mitjançant els convenis corresponents, la Universitat pot reconèixer la col·laboració docent de professionals designats entre especialistes que desenvolupen una activitat principal remunerada en la institució concertada, en les condicions que determina el Consell de Govern.
Addicions
  • +El professorat emèrit, un cop transcorregut un període de tres anys des de la concessió inicial, podrà sol·licitar la pròrroga de la seva vinculació amb la Universitat de Barcelona per períodes anuals, sempre que el departament d’adscripció valori favorablement la seva continuïtat mitjançant un informe motivat que acrediti la seva contribució acadèmica i institucional.
  • +L’aplicació d’aquest article es basa en els principis d’igualtat d’oportunitats i de no-discriminació per raó de sexe, gènere, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, edat, raça, ètnia, cultura, religió, situació socioeconòmica, discapacitat, malaltia o qualsevol altra condició personal o social.
  • +
  • +Justificació:
  • +
  • +La proposta d’esmena que presentem al nou Estatut de la Universitat de Barcelona neix d’una necessitat real i sentida dins la nostra comunitat universitària: garantir el reconeixement i la continuïtat de la tasca del professorat emèrit que, un cop finalitzada la seva etapa reglamentària, manté una vinculació activa, útil i enriquidora amb la institució.
  • +
  • +L’esmena estableix que, transcorreguts tres anys des de la concessió inicial de la condició d’emèrit, aquest professorat pugui sol·licitar anualment la pròrroga de la seva vinculació, sempre de manera altruista i sense ànim de lucre, amb l’avaluació favorable del departament d’adscripció. No es tracta d’una extensió automàtica: la pròrroga haurà de basar-se en un informe motivat que acrediti la seva contribució acadèmica i institucional. Així, es proposa un mecanisme que combina reconeixement i responsabilitat, fonamentat en criteris objectius i de mèrit.
  • +
  • +Aquesta esmena aposta per una universitat entesa com un espai de continuïtat, on el coneixement acumulat al llarg de dècades no es dissol de manera sobtada, sinó que pot continuar generant valor, sempre que hi hagi voluntat, capacitat i suport per part del departament. És una mostra d’intel·ligència institucional: preservar la memòria viva de la universitat, mantenir vincles amb el talent acumulat i evitar la pèrdua abrupta d’experiència i saviesa.
  • +
  • +A més, l’esmena incorpora una declaració explícita de principis basada en la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació per raó de sexe, gènere, orientació sexual, identitat i expressió de gènere, edat, raça, ètnia, cultura o religió. Aquesta menció no és ornamental, sinó un posicionament ètic i polític. És un pas imprescindible per assegurar que l’accés i la permanència en la condició d’emèrit no estiguin condicionats per cap tipus de biaix o prejudici. Reivindiquem, així, una universitat inclusiva, intergeneracional i justa, que no exclogui ningú que encara pugui i vulgui aportar.
  • +
  • +El reconeixement del professorat emèrit no és un privilegi, sinó un acte de responsabilitat col·lectiva. És una manera d’honorar les trajectòries individuals i, alhora, posar-les al servei del present i del futur de la Universitat de Barcelona. Aquest debat va més enllà de la regulació administrativa: parla del model de comunitat universitària que volem construir. Una comunitat que no expulsa el coneixement quan deixa de cotitzar als rànquings, sinó que el cuida, l’acompanya i el fa dialogar amb les noves generacions.
  • +
  • +Per tot això, demanem el suport del claustre i del conjunt del professorat per incorporar aquesta esmena als Estatuts. És una proposta que reflecteix una visió més humana, més justa i més intel·ligent del que ha de ser la nostra universitat: una universitat que reconeix, valora i projecta el millor del seu passat cap al futur.
  • +

Confirmar

Si us plau, inicia la sessió

Pots accedir amb un compte extern.

Compartir